El fet casar-se era un dels drets privats de tot ciutadà romà (ius connubi)
Existien dos maneres diferents de casar-se;
- Sine manu: La dona seguia essent sota la tutela del pare i d’aquesta manera conservava els seus béns i drets hereditaris. Aquest matrimoni concedia més llibertat a la dona, però s’associava amb les classes no privilegiades.
- Cum manu: la dona que es casava passava a formar part de la família de l’espòs. La tutela ja no pertanyia al paterfamilias sinó al marit.
Dies abans del casament, els nuvis signaven un contracte matrimonial per fer constància legal de la voluntat de conviure.
El dia de la cerimònia, la núvia es vestia amb una túnica blanca talar, amb un mantell anomenat stola d’un color groguenc i de forma rectangular, els cabells coberts amb un vel ataronjat i semitransparent amb una corona trenada de flors naturals.
El nuvi i els familiars anaven a buscar a la núvia a casa i es dirigien al lloc on es celebrava la cerimònia, aquesta s’iniciava amb un sacrifici d’un animal propiciatori per tenir bon auguri. Seguidament una dona que només hagués tingut un marit agafava la mà dreta dels nuvis i prenia testimoni de fidelitat (dextrum iunctio). Un cop acabada la cerimònia, hi havia un convit de noces i després els convidats simulaven un rapte de la núvia. Agafaven la noia i formaven una comitiva per acompanyar-la a casa del nuvi. Uns músics acompanyaven i uns portadors de torxes il·luminaven la núvia, ella llençava als nens nous (en l’actualitat llencem un ram de flors).
Un cop la núvia arribava a la seva nova casa acompanyada per les seves tres millors amigues, el nuvi la portava en braços i creuaven el llindar, li donava foc i aigua i la conduïa a la cambra municipal.
-Coemptio: era la venda simbòlica de la núvia, el nuvi la comprava al pare. El nuvi li tornava les monedes al cap del temps, ja que ho havien de compartir tot.
-Per usum (perquè no se’n ha fet ús): Consistia en passar tres nits sense interrupció a casa del nuvi i viure junts durant un any.
La núvia rebia un missatge del nuvi “Tuas res tibi habito” per considerar el seu “matrimoni”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada