Els
romans, donaven molta importància a la mort. En els moments fúnebres es feia
una gran cerimònia.
Quan una persona (important) moria, s’exposava el seu cadàver a la casa per tal de que els seus familiars o coneguts retessin homenatge.
En el fèretre s’hi posava flors i s’envoltava de canelobres. Un pregoner anunciava la mort, el dia i l’hora de l’enterrament del personatge en qüestió.
La cerimònia consistia en traslladar el fèretre descobert al lloc de sepultura. El trasllat del fèretre era acompanyat per músics, mims, ploracossos... Els familiars vestien de dol. Quan arribaven al fòrum, el paren més proper del difunt feia un elogi públic.
Després de tancar-li els ulls al difunt i donar-li un petó, s'incinerava o s’enterrava.
Passats vuit dies de la defunció hi havia una cerimònia de purificació familiar.
El dia de l’aniversari del traspàs del difunt els familiars li duien flors a la tomba.
Tres cops a l’any es feia una celebració en honor del difunt.
Les necròpolis estaven situades fora de les muralles de la ciutat romana (“la ciutat dels morts s’ha de separar de la ciutat dels vius”)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada