La dona ibera i la religió

·        Religió

1. L'àmbit femení

La dona té un estatut particular gràcies a la maternitat. El principi femini i creador tenia molta importançia a la societat ibera.

Algunes figurines de terracota del déu líbic i egípcia Bes han estat trobades a jaciments arqueològics ibers. Terracota del déu Bes de Gebut (Museu diocesà i comarcal de Lleida).  La presència de representacions d’una divinitat protectora de la llar, dels naixements, de la maternitat i dels nadons il·lustra la importància de les dones (responsables d’aquestes coses) a la societat ibera. Una altra divinitat semblant és la deessa grega de la fertilitat Demèter, molt representada.

Deu Bes de Gebut - terracota - Museu de Lleida

A l’època ibèrica, s’accedia a cerimònies de pas i d’iniciació dins coves amagades. Els restes arqueològiques ens indiquen la importància  del llop: monedes ilergetes (Museu diocesà i comarcal) o l’estela ibèrica trobada a Osona (Museu Episcopal de Vic-©Ramon Batllés) amb representacions de llops.

Desprès l’anàlisi de troballes relacionades amb aquesta representació, aquest símbol podria ser relacionat amb els rituals dins les excavacions.

Segons Julio González-Alcalde, arqueòleg i antropòleg especialista del tema, les coves serien representacions simbòliques de l’úter matern, on l’iniciat ha de superar la condició humana, amb la intervenció d’una divinitat lligada al llop.

 Per tant, no som segur de si la dona ibera intervenia directament durant les cerimònies però la interpretació de Julio González-Alcalde mostra que el concepte de dona, de feminitat i de maternitat tenia molta importància.

1. Participació al culte

Però trobem també indicis d’una possible participació de la dona a alguns rituals, com a sacerdotessa. Sembla que aquestes funcions eren occasionales i reservades a l’elita aristocràtica. La Dama d’Elx és un possible exemple de com es podien vestir les dones sacerdotesses. Artemidor d’Efes, un geògraf grec, fa una descripció del vestiment de les dones iberes vistes durant el seu viatge a Iberia (allà per l'any 100 aC) que coincideix amb el vestiment de la Dama d’Elx:

“Algunes dones iberes porten collarets de ferro i grans carcasses al cap, sobre les quals duien una mantellina que feia de para-sol i els cobrien el semblant. Però altres dones s'hi posaven un petit tympanon al voltant del coll que tancaven amb força al bescoll, el cap fins a les orelles, i que es doblegaven cap amunt, al costat i darrere.”

Dama d'Elx, Palau d'Altamira - Elx