Els descendents directes d’un mateix avantpassat
porten el mateix nomen; els fills i les filles i els fills
dels fills, el de les filles no perquè pertanyen a la família dels seus
marits. El nucli de la família romana estava format per el paterfamilias,
la materfamilias, i els liberi (fills i filles), el algun cas els avis paterns.
El paterfamilias era qui gaudia de la patria
protestas (que consistia en exercir una influència
omnímoda). Els fills depenien dels pares, les filles també fins que es casaven,
ja que la tutela de la dona passava a tenir-la el marit.
La patria protestas es basava en:
- Ius vitae necisque (dret sobre la vida i la mort dels fills) i ius exponendi (dret de reconèixer com a propis els nounats o de rebutjar-los)
- Ius vendendi (dret a vendre els fills i les filles)
- Ius noxia dandi (eximir-se dels danys que hagin pogut causar membres de la seva casa a terceres persones o als seus béns).
- Ius patrimonii (només el pare podia posseir béns patrimonials i fer-ne el que volia amb ells)
- Ius exheredes faciendi (dret a desheretar els fills. Els barons conservaven la propietat dels béns propis, mentre que les filles no)
ADOPCIÓ I EMANICIPACIÓ
El patriarcat romà es preocupava molt per tenir
descendència masculina. Si no tenien un baró el podien adoptar i aquest prenia
el nom del pare adoptiu i conservava el record del seu nom antic en una mena
d’afegitó als nous tria nomina; aquest fou el cas de Publi Corneli Escipió Emilià.
La preocupació per assegurar la descendència masculina
feia que algun matrimoni es divorciés, ja que es culpava a la dona embarassada.
A aquestes el marit les cedia als seus amics i un cop parit el fill aquest es
considerava el segon marit i la dona tornava a casar-se amb el primer.
Els nois, quan arribaven als disset anys, solien
abandonar el domicili familiar. El pare li atorgava uns diners, però el fill no
tenia entitat jurídica per administrar cap bé, no podia realitzar cap operació
de compravenda, no podia fer testament, etc.
Amb la mort del pare, els descendents masculins i
femenins esdevenien el sui suris (persones amb entitat
jurídica pròpia. Les dones passaven a dependre immediatament d’un altre
baró).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada