dilluns, 13 de juliol del 2015

La maternitat i la dona romana

LA MATERNITAT (la família)
Els descendents directes d’un mateix avantpassat porten el mateix nomen; els fills i les filles i els fills dels fills, el de les filles no perquè pertanyen a la família dels seus marits. El nucli de la família romana estava format per el paterfamilias, la materfamilias, i els liberi (fills i filles), el algun cas els avis paterns.

El paterfamilias era qui gaudia de la patria protestas (que consistia en exercir una influència omnímoda). Els fills depenien dels pares, les filles també fins que es casaven, ja que la tutela de la dona passava a tenir-la el marit.

La patria protestas es basava en:
  • Ius vitae necisque (dret sobre la vida i la mort dels fills) i ius exponendi (dret de reconèixer com a propis els nounats o de rebutjar-los)
  • Ius vendendi (dret a vendre els fills i les filles)
  • Ius noxia dandi (eximir-se dels danys que hagin pogut causar membres de la seva casa a terceres persones o als seus béns).
  • Ius patrimonii (només el pare podia posseir béns patrimonials i fer-ne el que volia amb ells)
  • Ius exheredes faciendi (dret a desheretar els fills. Els barons conservaven la propietat dels béns propis, mentre que les filles no)


ADOPCIÓ I EMANICIPACIÓ

 El patriarcat romà es preocupava molt per tenir descendència masculina. Si no tenien un baró el podien adoptar i aquest prenia el nom del pare adoptiu i conservava el record del seu nom antic en una mena d’afegitó als nous tria nomina; aquest fou el cas de Publi Corneli Escipió Emilià.
La preocupació per assegurar la descendència masculina feia que algun matrimoni es divorciés, ja que es culpava a la dona embarassada. A aquestes el marit les cedia als seus amics i un cop parit el fill aquest es considerava el segon marit i la dona tornava a casar-se amb el primer.
Els nois, quan arribaven als disset anys, solien abandonar el domicili familiar. El pare li atorgava uns diners, però el fill no tenia entitat jurídica per administrar cap bé, no podia realitzar cap operació de compravenda, no podia fer testament, etc.
Amb la mort del pare, els descendents masculins i femenins esdevenien el sui suris (persones amb entitat jurídica pròpia. Les dones passaven a dependre immediatament d’un altre baró). 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada