divendres, 17 de juliol del 2015
dilluns, 13 de juliol del 2015
La mort a l'època romana
LA MORT
Els
romans, donaven molta importància a la mort. En els moments fúnebres es feia
una gran cerimònia.
Quan una persona (important) moria, s’exposava el seu cadàver a la casa per tal de que els seus familiars o coneguts retessin homenatge.
En el fèretre s’hi posava flors i s’envoltava de canelobres. Un pregoner anunciava la mort, el dia i l’hora de l’enterrament del personatge en qüestió.
La cerimònia consistia en traslladar el fèretre descobert al lloc de sepultura. El trasllat del fèretre era acompanyat per músics, mims, ploracossos... Els familiars vestien de dol. Quan arribaven al fòrum, el paren més proper del difunt feia un elogi públic.
Després de tancar-li els ulls al difunt i donar-li un petó, s'incinerava o s’enterrava.
Passats vuit dies de la defunció hi havia una cerimònia de purificació familiar.
El dia de l’aniversari del traspàs del difunt els familiars li duien flors a la tomba.
Tres cops a l’any es feia una celebració en honor del difunt.
Les necròpolis estaven situades fora de les muralles de la ciutat romana (“la ciutat dels morts s’ha de separar de la ciutat dels vius”)
La Religió romana
LA RELIGIÓ
Els habitants de l' Imperi romà creien que, per tal d' acontentar els déus, calia oferir-los sacrificis rituals.
En el cas familiar se’n ocupava el paterfamilias el qual oferia sacrificis als déus Lares, Manes i Penates (déus protectors de la llar).
---> En aquesta religió no hi havia dogmes. S’acceptava qualsevol tipus de divinitats (sempre i quan seguissin l’ordre social).
Pregàries: fórmules sagrades llegides durant una cerimònia. El sacerdot sempre havia de portar el cap cobert. Repetia les mateixes paraules en cada cerimònia, quan finalitzava la cerimònia girava el cap a la dreta, es tapava la boca amb la mà dreta i feia una salutació als déus per així tenir bons auguris.
Sacrificis: consistien en immolar un animal no defectuós. La víctima s’adornava amb flors, vi, mel o llet, panets de farina i sal, i després es matava l’animal d’un sol cop perquè no donés mala sort, seguidament s’observaven les entranyes de l’animal (les quals oferien a les divinitats) per veure si la víctima tenia bona o mala salut; en el cas que l’animal estigués malalt, significaria mal auguri.
La religió romana era politeista.
En el cas familiar se’n ocupava el paterfamilias el qual oferia sacrificis als déus Lares, Manes i Penates (déus protectors de la llar).
---> En aquesta religió no hi havia dogmes. S’acceptava qualsevol tipus de divinitats (sempre i quan seguissin l’ordre social).
Pregàries: fórmules sagrades llegides durant una cerimònia. El sacerdot sempre havia de portar el cap cobert. Repetia les mateixes paraules en cada cerimònia, quan finalitzava la cerimònia girava el cap a la dreta, es tapava la boca amb la mà dreta i feia una salutació als déus per així tenir bons auguris.
Sacrificis: consistien en immolar un animal no defectuós. La víctima s’adornava amb flors, vi, mel o llet, panets de farina i sal, i després es matava l’animal d’un sol cop perquè no donés mala sort, seguidament s’observaven les entranyes de l’animal (les quals oferien a les divinitats) per veure si la víctima tenia bona o mala salut; en el cas que l’animal estigués malalt, significaria mal auguri.
la vida "pública" de la dona romana
EL
DIVORCI
A les dones, en el divorci sempre se’ls atribuïa el motiu de separació. Les relacions extramatrimonials femenines foren castigades solament en l’àmbit de la justícia privada; es permetia que el pare pogués exercir el dret de matar la filla i el seu amant. Al marit, en canvi, només li era permès matar l’amant.
El divorci era considerat un dels trets més moderns. La manera més comú de realitzar el divorci era per usum es produïa la mera separació dels cònjuges.
A les dones, en el divorci sempre se’ls atribuïa el motiu de separació. Les relacions extramatrimonials femenines foren castigades solament en l’àmbit de la justícia privada; es permetia que el pare pogués exercir el dret de matar la filla i el seu amant. Al marit, en canvi, només li era permès matar l’amant.
El divorci era considerat un dels trets més moderns. La manera més comú de realitzar el divorci era per usum es produïa la mera separació dels cònjuges.
Causes habituals de divorci:
- Adulteri (per part de la dona)
- Esterilitat (per part de la dona)
- Privació de la llibertat de l’espòs
- Pèrdua dels drets de ciutadania (ambdós)
L’avortament era penalitzat si el realitzava la dona sense que el marit en fos concient o no ho acceptés.
Per divorciar-se, s’havia d’agafar les claus de la domus, deixar-les sobre el triclinium i marxar.
Per divorciar-se, s’havia d’agafar les claus de la domus, deixar-les sobre el triclinium i marxar.
L'educació romana
EDUCACIÓ
Els
nens i nenes eren educats fins als set anys a casa per la materfamilias.
A
partir dels set anys, rebien l’educació a l’escola primària (ludus litterarius) aprenien a escriure,
llegir, síl·labes, educació física i les matemàtiques bàsiques que per
realitzar-les utilitzaven l’abacus.
- > Els
nens que pertanyien a una classe privilegiada tenien un pedagogus el qual els feia classes de música,
literatura...
L’escola
secundària (ludus grammaticus)
comença als dotze anys i finalitza als setze, consisteix en aprendre la teoria
gramatical, mètrica, fonètica, morfologia, ciències naturals, astronomia,
mitologia, física, geografia...
Estudis
superiors, (rethor), es preparaven carreres, les més habituals eren
dret, medicina, filosofia... Les universitats més considerades eren la de Rodes
i la d’Atenes.
Les
dones ja no arribaven a estudiar el ludus litterarius i seguien la seva educació a casa,
instituïda per la seva mare. Les noies havien d’aprendre les tasques
domèstiques i a ser una futura esposa exemplar, a teixir...
La maternitat i la dona romana
LA MATERNITAT (la família)
Els descendents directes d’un mateix avantpassat
porten el mateix nomen; els fills i les filles i els fills
dels fills, el de les filles no perquè pertanyen a la família dels seus
marits. El nucli de la família romana estava format per el paterfamilias,
la materfamilias, i els liberi (fills i filles), el algun cas els avis paterns.
El paterfamilias era qui gaudia de la patria
protestas (que consistia en exercir una influència
omnímoda). Els fills depenien dels pares, les filles també fins que es casaven,
ja que la tutela de la dona passava a tenir-la el marit.
La patria protestas es basava en:
- Ius vitae necisque (dret sobre la vida i la mort dels fills) i ius exponendi (dret de reconèixer com a propis els nounats o de rebutjar-los)
- Ius vendendi (dret a vendre els fills i les filles)
- Ius noxia dandi (eximir-se dels danys que hagin pogut causar membres de la seva casa a terceres persones o als seus béns).
- Ius patrimonii (només el pare podia posseir béns patrimonials i fer-ne el que volia amb ells)
- Ius exheredes faciendi (dret a desheretar els fills. Els barons conservaven la propietat dels béns propis, mentre que les filles no)
ADOPCIÓ I EMANICIPACIÓ
El patriarcat romà es preocupava molt per tenir
descendència masculina. Si no tenien un baró el podien adoptar i aquest prenia
el nom del pare adoptiu i conservava el record del seu nom antic en una mena
d’afegitó als nous tria nomina; aquest fou el cas de Publi Corneli Escipió Emilià.
La preocupació per assegurar la descendència masculina
feia que algun matrimoni es divorciés, ja que es culpava a la dona embarassada.
A aquestes el marit les cedia als seus amics i un cop parit el fill aquest es
considerava el segon marit i la dona tornava a casar-se amb el primer.
Els nois, quan arribaven als disset anys, solien
abandonar el domicili familiar. El pare li atorgava uns diners, però el fill no
tenia entitat jurídica per administrar cap bé, no podia realitzar cap operació
de compravenda, no podia fer testament, etc.
Amb la mort del pare, els descendents masculins i
femenins esdevenien el sui suris (persones amb entitat
jurídica pròpia. Les dones passaven a dependre immediatament d’un altre
baró).
L'amor i la dona romana
MATRIMONI
El fet casar-se era un dels drets privats de tot ciutadà romà (ius connubi)
Existien dos maneres diferents de casar-se;
Dies abans del casament, els nuvis signaven un contracte matrimonial per fer constància legal de la voluntat de conviure.
El dia de la cerimònia, la núvia es vestia amb una túnica blanca talar, amb un mantell anomenat stola d’un color groguenc i de forma rectangular, els cabells coberts amb un vel ataronjat i semitransparent amb una corona trenada de flors naturals.
El nuvi i els familiars anaven a buscar a la núvia a casa i es dirigien al lloc on es celebrava la cerimònia, aquesta s’iniciava amb un sacrifici d’un animal propiciatori per tenir bon auguri. Seguidament una dona que només hagués tingut un marit agafava la mà dreta dels nuvis i prenia testimoni de fidelitat (dextrum iunctio). Un cop acabada la cerimònia, hi havia un convit de noces i després els convidats simulaven un rapte de la núvia. Agafaven la noia i formaven una comitiva per acompanyar-la a casa del nuvi. Uns músics acompanyaven i uns portadors de torxes il·luminaven la núvia, ella llençava als nens nous (en l’actualitat llencem un ram de flors).
Un cop la núvia arribava a la seva nova casa acompanyada per les seves tres millors amigues, el nuvi la portava en braços i creuaven el llindar, li donava foc i aigua i la conduïa a la cambra municipal.
-Coemptio: era la venda simbòlica de la núvia, el nuvi la comprava al pare. El nuvi li tornava les monedes al cap del temps, ja que ho havien de compartir tot.
-Per usum (perquè no se’n ha fet ús): Consistia en passar tres nits sense interrupció a casa del nuvi i viure junts durant un any.
La núvia rebia un missatge del nuvi “Tuas res tibi habito” per considerar el seu “matrimoni”.
El fet casar-se era un dels drets privats de tot ciutadà romà (ius connubi)
Existien dos maneres diferents de casar-se;
- Sine manu: La dona seguia essent sota la tutela del pare i d’aquesta manera conservava els seus béns i drets hereditaris. Aquest matrimoni concedia més llibertat a la dona, però s’associava amb les classes no privilegiades.
- Cum manu: la dona que es casava passava a formar part de la família de l’espòs. La tutela ja no pertanyia al paterfamilias sinó al marit.
Dies abans del casament, els nuvis signaven un contracte matrimonial per fer constància legal de la voluntat de conviure.
El dia de la cerimònia, la núvia es vestia amb una túnica blanca talar, amb un mantell anomenat stola d’un color groguenc i de forma rectangular, els cabells coberts amb un vel ataronjat i semitransparent amb una corona trenada de flors naturals.
El nuvi i els familiars anaven a buscar a la núvia a casa i es dirigien al lloc on es celebrava la cerimònia, aquesta s’iniciava amb un sacrifici d’un animal propiciatori per tenir bon auguri. Seguidament una dona que només hagués tingut un marit agafava la mà dreta dels nuvis i prenia testimoni de fidelitat (dextrum iunctio). Un cop acabada la cerimònia, hi havia un convit de noces i després els convidats simulaven un rapte de la núvia. Agafaven la noia i formaven una comitiva per acompanyar-la a casa del nuvi. Uns músics acompanyaven i uns portadors de torxes il·luminaven la núvia, ella llençava als nens nous (en l’actualitat llencem un ram de flors).
Un cop la núvia arribava a la seva nova casa acompanyada per les seves tres millors amigues, el nuvi la portava en braços i creuaven el llindar, li donava foc i aigua i la conduïa a la cambra municipal.
-Coemptio: era la venda simbòlica de la núvia, el nuvi la comprava al pare. El nuvi li tornava les monedes al cap del temps, ja que ho havien de compartir tot.
-Per usum (perquè no se’n ha fet ús): Consistia en passar tres nits sense interrupció a casa del nuvi i viure junts durant un any.
La núvia rebia un missatge del nuvi “Tuas res tibi habito” per considerar el seu “matrimoni”.
Indumentària romana
El vestit oficial dels romans era
la toga:
- Toga candida (era la més habitual)
- Toga sordida (gent humil i gent que vesteix de dol)
També acostumaven a portar túniques
(homes) i stola (dones):
- Latus calvus (color porpra; sacerdots)
- Angustus clavus (cavallers)
Mantells:
- Pallium: per anar a la ciutat
- Paenulla: impermeable
- Sagum: mantell que solament duien els militars.
- Plaudamentum: mantell de color porpra i fins als genolls que solament duien els emperadors.
El calçat era molt simple:
- Calecus (sabates)
- Crepida/solea (sandàlies)
- Soccus (esclops)
La roba interior masculina s’anomenava subligars. Els militars portaven pantalons d’origen bàrbar anomenat bracae
La roba interior femenina constava de la fascia pectoralis i la fascia curalis o subligars.
La roba interior femenina constava de la fascia pectoralis i la fascia curalis o subligars.
divendres, 10 de juliol del 2015
Tasques quotidianes de la dona romana
La dona romana, passava la major part del seu temps a casa. S’ocupava dels fills, i sobretot de l’educació de les filles ja que el sexe femení deixava d’estudiar molt aviat, filaven teixits, supervisaven el treball dels esclaus...
Tenien la custodia de
les claus de casa.
Sortien de casa per
comprar, fer visites socials i per assistir a espectacles públics i als temples.
Les tasques més importants :
- Organitzar la cuina
- Medicina domèstica (utilitzant les
plantes cultivades del jardí)
- Honorar als déus juntament amb el paterfamilias (per protegir a
la família)
- Mantenir el foc de
la llar
 |
| La Hilandera, pintura de Waterhouse |
La casa romana
La casa romana consta de
les característiques bàsiques de la casa típica mediterrània. S’hi accedia des
de la ianua per un passadís
anomenat fauces, al mig de l’atri un impluvium i un compluvium per recollir l’aigua de la pluja. Tots els dormitoris (cubicula) donaven al pati central.
Al despatx (tabulinum) del paterfamilias només hi podia entrar
ell. Si sobrava espai s’instaurava una taberna. A la part més recollida de la casa s’hi trobava les
habitacions dels esclaus, la cuina i el menjador.
Decoració de la domus:
mosaics al terra, a les parets, i a l’entrada, on acostumava a haver-hi el cave canem, pintures amb colors
vius de formes humanes o divinitats o animals, etc.
Hi havia altres tipus de
cases, les insulae que eren blocs de pisos
on vivia la gent humil, i les villae que estaven situades al camp, i eren quasi bé tant luxoses
com les domus, però més rústiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)