La dona ibera i la societat

·        Vida publica

Anna Maria Garrido, arqueòloga :

“[...], les dones ibèriques no van ser simples espectadores del món exterior. Les trobem en altres esferes de la vida, com en grans cerimònies, tocant instruments musicals i ballant. No sabem si van ostentar el poder, però sí que van tenir un paper important en aliances polítiques».

·        La mort

El ritual funerari iber era basat en la incineració.

Les dones dels grups socials baix eren cremades i disposades dins una urna de ceràmica com els homes del mateix nivell social, i incinerades amb alguns objectes significatius com peces de vestir i ornaments personals.

Urna funerària i tapadora, Necròpolis de Pedrós (serós-Segrià)

La Dama de Baza

Les dones més riques i poderoses estàvem enterrades amb més objectes i ornaments més rics, de vegades sota túmuls.  A unes sepultures femenines van ser trobades armes també, potser una indicació de poder, com això es feia a altres indrets d’Europa e la mateix època. A la tomba de la “Dama de Baza” (estàtua al Museu de Madrid) van ser trobades armes i el difunt va ser identificat com una dona probablement de 20 o 25 anys.

La dona ibera i la religió

·        Religió

1. L'àmbit femení

La dona té un estatut particular gràcies a la maternitat. El principi femini i creador tenia molta importançia a la societat ibera.

Algunes figurines de terracota del déu líbic i egípcia Bes han estat trobades a jaciments arqueològics ibers. Terracota del déu Bes de Gebut (Museu diocesà i comarcal de Lleida).  La presència de representacions d’una divinitat protectora de la llar, dels naixements, de la maternitat i dels nadons il·lustra la importància de les dones (responsables d’aquestes coses) a la societat ibera. Una altra divinitat semblant és la deessa grega de la fertilitat Demèter, molt representada.

Deu Bes de Gebut - terracota - Museu de Lleida

A l’època ibèrica, s’accedia a cerimònies de pas i d’iniciació dins coves amagades. Els restes arqueològiques ens indiquen la importància  del llop: monedes ilergetes (Museu diocesà i comarcal) o l’estela ibèrica trobada a Osona (Museu Episcopal de Vic-©Ramon Batllés) amb representacions de llops.

Desprès l’anàlisi de troballes relacionades amb aquesta representació, aquest símbol podria ser relacionat amb els rituals dins les excavacions.

Segons Julio González-Alcalde, arqueòleg i antropòleg especialista del tema, les coves serien representacions simbòliques de l’úter matern, on l’iniciat ha de superar la condició humana, amb la intervenció d’una divinitat lligada al llop.

 Per tant, no som segur de si la dona ibera intervenia directament durant les cerimònies però la interpretació de Julio González-Alcalde mostra que el concepte de dona, de feminitat i de maternitat tenia molta importància.

1. Participació al culte

Però trobem també indicis d’una possible participació de la dona a alguns rituals, com a sacerdotessa. Sembla que aquestes funcions eren occasionales i reservades a l’elita aristocràtica. La Dama d’Elx és un possible exemple de com es podien vestir les dones sacerdotesses. Artemidor d’Efes, un geògraf grec, fa una descripció del vestiment de les dones iberes vistes durant el seu viatge a Iberia (allà per l'any 100 aC) que coincideix amb el vestiment de la Dama d’Elx:

“Algunes dones iberes porten collarets de ferro i grans carcasses al cap, sobre les quals duien una mantellina que feia de para-sol i els cobrien el semblant. Però altres dones s'hi posaven un petit tympanon al voltant del coll que tancaven amb força al bescoll, el cap fins a les orelles, i que es doblegaven cap amunt, al costat i darrere.”

Dama d'Elx, Palau d'Altamira - Elx

La dona ibera i la família

La dona i la família

• L'amor

No tenim gaire testimonis d’això, però sembla que s'ocupaven de les seves belleses: petites ampolles d’ungüents i perfums van ser  trobades a jaciments ibers.

Aquest tipus d’ampolles de vidre o d’alabastre

 ve dels fenícies i de l’influencia de Cartagena

• La maternitat

Un extracte del llibre de Estrabó, geògraf grec, descriu com les dones donen a llum, de vegades en els camps:

 “Totes aquestes dones bàrbares, de fet, treballen al camp; just desprès de donar a llum, donen el llit als seus marits i els serveixen. Sovint, donen a llum en els camps, renten els seus fills en el curs d'un rierol prop de la qual s'ajupen i els emboliquen si mateixos.”

-          ESTRABÓ, llibre III, Capítol III

La societat ibera, com la majoria de les societats d’abans Crist, considera la dona sobretot com un vector de vida. El fet que la maternitat és una cosa molt important es pot veure a l’àmbit religiós.

• L'educació

Els nens i nenes els criaven les dones. Elles estaven responsables de la seva educació. Joguines com aquestes (Museu de Lleida) van ser trobades a dins de cases iberes. Aquests jocs eren eines de socialització, que mostren que els ibers es preocupaven per l’educació dels nens.

—Boles de fang decorades de Gebut (L-8652)

— Cap de cavall de terracota

— Cavallet articulat de Gebut

Les dones s’ocupaven també de tenir cura dels vells, que es quedaven a casa.

Les dels grups socials els més elevats havien segurament accés a l’escriptura, una de les característiques de l’elit aristocràtic.

El vestiment de la dona ibera

La iconografia ibera en deixa il·lustracions de les dones amb estatut social elevat, que ens permet reconstruir el vestiment de la rica dona ibera.

Sivelles de cinturó, Museu de Lleida

Ella duia túniques de llana o de lli pintades o teixides de motius de colors. També portava quantitat de joies i guarniments de vidre o de metall (arracades, sivella de cinturó, penjolls, diadema...).

Les sacerdotesses es tapaven el cap (cobert amb un casquet cònic) i l’esquena amb un mantell.

Il·lustració El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.